Cap als zero residus

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que vam celebrar la setmana passada, és un bon punt de partida per recordar què hem fet els darrers anys al nostre país en matèria de reciclatge, consum responsable i reducció del malbaratament alimentari. Precisament aquest darrer concepte, com reduir la quantitat de tones d’aliments que llancem diàriament, ha estat el tema en el qual es va centrar aquesta Setmana. El punt d’inflexió i el far sobre el qual pilota l’estratègia actual al nostre país emana de la Llei d’Economia Circular, aprovada pel Consell General el 30 de juny del 2022.

La llei té com a objectiu incidir en el consum responsable de la ciutadania i empreses, partint de les famoses Tres R, Reduir, reutilitzar i reciclar, i amb la premissa de canviar el model d’economia lineal a un de circular. Alguns criteris en forma de dades que contempla el text són l’increment fins al 65% del reciclatge pel 2035, la reducció del 20% de la generació de residus urbans pel 2035, el consum d’aigua per sota els 150 litres per persona i dia i la reducció del 50% del malbaratament alimentari pel 2030. Més enllà de les dades, algunes de les prohibicions que planteja són l’ús de les bosses de plàstic, dels bastonets de cotó, els plats i coberts d’un sol ús o les palletes de plàstic de les begudes.



El pas següent va arribar el 22 de novembre, també del 2022, amb l’aprovació per part del Govern de la nova Estratègia Nacional d’Economia Circular (ENEC), la qual deriva de la Llei d’Economia Circular i que concreta els eixos estratègics a acomplir. Entre aquests, la necessitat d’implementar un pla de prevenció i definir una metodologia de càlcul de què suposa el malbaratament alimentari a Andorra, així com elaborar un inventari anual. Això és precisament el que es va presentar en el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, concretament ho va fer el ministre Guillem Casal en la taula rodona del passat dimarts, 19 de novembre.

Les dades espanten: a Andorra es generen 92 kg per habitant l’any de residus alimentaris; d’aquests, 18 kg de cada ciutadà podrien haver estat consumits i s’han llençat a la brossa. Tenim doncs, feina a fer en termes de conscienciació social, i també d’acció. Aquí les noves tecnologies ens poden ajudar.

Un bon exemple és l’app que s’ha dissenyat perquè el ciutadà pugui trobar, dins dels establiments d’alimentació, productes propers a la data de caducitat, a preus reduïts. De fet, aquests establiments ja tenen l’obligació per llei de mostrar de manera clara i unificada aquesta tipologia de productes a les seves instal·lacions. També emmarcat en la Setmana Europea, es va impulsar una nova campanya, en aquest cas, pel que fa als residus vinculats a la menstruació.

Els Centres d’Atenció Primària del país i els Punts Joves estan repartint de manera gratuïta calces i copes menstruals a les dones entre els 12 i els 35 anys. La iniciativa pretén combatre els 180 kg de residus que genera una dona, al llarg de la seva vida, que utilitza tampons i compreses. Un altre exemple són les tasses gegants que s’han instal·lat a totes les parròquies, per llençar les càpsules de cafè d’alumini i de plàstic.

Tenint en compte els 9 bilions de càpsules de cafè que es generen al món cada any i les 40.000 tones de residus que representen, almenys que es puguin reciclar. Són accions petites, però que sumades ens acosten als objectius establerts a la Llei d’Economia Circular, en forma de percentatges de reducció o de reciclatge.

Però més enllà de les lleis, és important aconseguir la implicació de la ciutadania i dels sectors productius del país. Som un país petit i la proximitat entre totes les parts, sector públic, empreses i ciutadania, juga a favor nostre. I, per què no? Pot permetre’ns posicionar Andorra com un referent internacional en economia circular i en la disminució progressiva de residus, per reincorporar-los en aquest cicle circular, decantant la balança cap als zero residus.

.