Per a l’actor i director Joan Hernández, que el va tenir com a professor quan es va iniciar al mon del teatre a l’Aula, al 1997, “el Xavi va ser una de les persones que més em va influir i que més em va motiar per dedicar-me a aquest ofici. Darrere de la barba hi havia un grandíssim lector de teatre i un amant del gènere en totes les seves dimensions, artística, cultural i social. Vaig compartir-hi escenari a Dakota , L’útima copa i El bon doctor, a les ordres aleshores de Jordi Llop, i encara vaig tenir l’honor i el plaer de dirigir-lo a ell en la lectura dramatitzada del Boris I que vam estrenar el 2022 a les Fontetes amb motiu de l’homenatge a Antoni Morell”.

En aquesta mateixa línia s’expressa el cineasta Hèctor Mas, que el va tenir de professor en els seus inicis a l’Aula, com Hernández: “Ha sigut per a dues o tres generacions, inclosa la meva, un referent, i no només en l’àmbit teatral sinó en molts altres. Es feia estimar, era un pou de saviesa quant a cultura popular i la defensava de forma militant. Després de ser professor meu a l’Aula vam compartir escenari amb Somhiteatre, a El bon doctor , que va dirigir Pere Tomàs, i més enllà d’això, és d’aquelles persones que t’acompanya al llarg de tota la vida, en una o altra faceta, sempre entregada: es va apuntar sense manies al primer curtmetratge que vam rodar amb Alfons Casal, El comte Yácula , mai no tenia un no quan li proposaves un projecte, i enca.